Jornada: Cruïlles d'Aprenentatge

A Cruïlles d’Aprenentatge es van presentar experiències en innovació docent de reconegudes universitats nacionals i internacionals i es debatrà sobre els espais d’aprenentatge del futur.

El vicerector Joan Gispets dona la benvinguda als assistents, emmarca l’acte dins l’estratègia de Galàxia Aprenentatge UPC i explica la tria del programa, que connecta amb un viatge professional d’aquest 2023 i amb experiències inspiradores per a la comunitat.   

La primera ponent de la jornada és:

Alice Bodanzky,
gestora de projectes al Library Learning Centre, TU Delft Library.

La Biblioteca és un dels espais més emblemàtics del campus i va ser concebuda fa 25 anys. Els seus espais mostren la transformació de la docència: espais oberts i flexibles.

Activar el mur dels llibres

El nou projecte de treball permet que el mur icònic, ara sigui la marca de la biblioteca. Exploren la manera de mostrar el contingut: és una experiència que captiva. Relacionat amb activitats. Promouen que els estudiants proposin maneres d’activar el mur. Entre els prestatges s’intercalen espais per estar i llegir.

Tenen espai per processos de discussió i trobades, amb estudiants, professorat... Trobades de tota la comunitat, diferents experts que comparteixen coneixements per tota la comunitat.

Aprofiten el con situat al centre de la biblioteca i la seva gran zona enjardinada per projectar i viure l’experiència de la biblioteca. Una altra manera d’activar l’espai és visualitzar les dades de les col·leccions de la biblioteca de manera interactiva i de fàcil accés. Disposen d’un innovador i ben equipat Centre Multimèdia a la Biblioteca, d’autoservei.

Faciliten l’accés a qualsevol material a través d’aquests mostradors que permeten escanejar, accedir a la informació a través de pantalles, etc. és un sistema interactiu i atractiu de treballar i accedir amb facilitat a tota la informació que està disponible per a tots els usuaris.

També han reforçat molt els espais de relax i desconnexió i els estudiants tenen un sistema d’accés als serveis que els permet gran autonomia.

La Biblioteca com a símbol icònic del campus.Veruscka Xavier Filgueira,  especialista en aprenentatge digital a l’Aalto University School of Science.

Treballen en espais on es desenvolupa un aprenentatge digital. Són la millor universitat d’art, molt coneguda per la digitalització i formació professorat on treballen les eines digitals a la universitat.

Després de la pandèmia han apostat per fer tutories presencials per ajudant a tornar al campus. Tenen clar que no es volen convertir en una universitat virtual i donen prioritat a l’assistència a l’estudiant. Aposten per un bon model híbrid de docència i han notat un increment dels estudiants.

El rol a la classe ha canviat

Classe enregistrada, on els companys segueixen en virtual la classe presencial (micròfons a l’aula). Disposen de:

• Aules per treballar conjuntament amb taules de treball, que han aprofitat de les aules amb desnivells.
• Aula per treball col·laboratiu: pissarres digitals, diferents taules... permet moltes possibilitats de treballar i connectar.
• Aules d’estudi petites, per petits grups: cal reservar. Són tant per a professorat com per estudiantat i tenen la mateixa prioritat per reservar.

Débora Domingo Calabuig, 
vicerectora de Desenvolupament Sostenible dels Campus de la UPV

El Campus principal de la UPV de València, es va construir a la dècada de 1970. El concurs es va iniciar el 1969 en el qual el campus es va concebre com una ciutat formada per 4 escoles (corresponent a 4 mançanes). La filosofia del concurs va ser que la gent fes vida al campus, una idea que s’estava experimentant a les universitats de França de la mateixa època. L’estratègia arquitectònica és un mat-building (un edifici catifa que s’estén pel territori). En aquell moment el campus estava als afores de la ciutat i per això el projecte pretenia ser una ciutat en si mateixa.

Es va fer una plataforma a cota de planta primera, peatonal i on els estudiants feien vida. Abans s’arribava en cotxe i quedava l’aparcament en planta baixa, on també s’hi situaven els laboratoris. A la primera se situaven les aules i els espais comuns. Els departaments del professorat se situaven la planta segona. Així, el recorregut del professorat era en vertical: deixaven el cotxe en planta baixa, tenien les aules a la primera i els departaments a la segona. En canvi, el recorregut de l’estudiantat se centrava en la planta primera, la noble.

Aquest campus era un mat-building a la Mediterrània, ja que tenia un clar centre amb una àgora que aglutinava els serveis comuns: cafeteria, llibreria, espai per a concerts i manifestacions, etc.

A l’actualitat el campus principal de la UPV ha canviat i crescut.

De fet hi ha 3 campus. Concretament, el campus de la Vera actual s’ha doblat i els altres dos que s’han creat són de format més petit.

Ara la ciutat ja ha arribat al campus i s’ha hagut de tancar (sense saber exactament si ha estat la millor solució). Hi ha 100 edificis, ocupant una extensió de 1,5 km x 0,5 km. Ja no s’hi accedeix principalment en cotxe, o com a mínim aquesta és la intenció. S’ha baixat el nivell principal a cota 0, però s’ha mantingut la plataforma a planta primera.

S’ha conservat la voluntat de passar el dia al campus, tant per professorat com per estudiantat. Hi ha molts serveis esportius (piscina, activitats dirigides...), cafeteria, farmàcia, supermercat, biblioteca, llar d’infants... Hi ha molts espais per a l’aprenentatge informal que motiven a quedar-te tot el dia al campus.

Estan treballant en la transició ecològica. És un repte adaptar un campus concebut a la dècada de 1970, que no va tenir en compte la sostenibilitat. Hi ha diferents grups que ho estan treballant de diferent manera. Per començar, més que grups estancs són constel·lacions: persones interessades que es reuneix amb d’altres per fer diferents accions. Cal formar a les noves generacions i fer un bottom-up.

Estan controlant les emissions, la petjada de carboni, la descarbonització, etc. L’acció més efectiva és promoure un canvi de mobilitat, més que posar plaques solars. Una gran quantitat de personal es desplaça des de menys 4 km i podria desplaçar-se caminant, en bicicleta o en transport públic. Aquesta és una de les principals lluites.

Estan treballant en rehabilitar el campus, sense tenir la necessitat de fer construccions noves.

Un altre repte és ser un connector entre la ciutat i l’horta valenciana.

Per fer un campus sostenible cal cuidar a les persones: que es quedin a viure al campus, i se’l facin seu. Treballen la transició ecològica amb tallers i activitats extracurriculars. També disposen d’un mercat setmanal de productes ecològics. També tenen l’exemple del Living LAB (un conveni amb l’ajuntament) que és un laboratori de descarbonització per replicar i escalar a fora, a la pròpia ciutat de València.

Pablo Campos Calvo-Sotelo,  
catedràtic de Composició Arquitectònica a la Universidad San Pablo-CEU.

“L’arquitectura no existeix, existeix la relació de persones a l’espai”.

“L’arquitectura ha de ser didàctica, però especialment la docent, la universitària”. Es pot definir aquest tipus d’arquitectura com un campus didàctic. Aquestes tipologies abarquen 4 escales diferents: de la ciutat, al campus (o millor dit recinte universitari), a l’àgora, fins a l’aula.

El campus és un model, però no és l’únic, ja que alguns es podrien definir com polígons docents. Hem de ser creatius amb poc pressupost per aconseguir espais formatius. Podem utilitzar unes cadires en forma d’amfiteatre a l’exterior per fomentar el debat en un espai desaprofitat, o deixar les instal·lacions vistes per fomentar l’aprenentatge, o mostrar les diferents capes d’una rehabilitació, o habilitar un espai marginal com a aula d’estudis, etc.

L’objectiu és aconseguir peces actives que potenciïn l’aprenentatge.

Es poden ocupar passadissos amb taules que s’anaven a tirar, i aconseguir espais informals.

El límit de l’aula es dilueix. Cada vegada són més transparents els seus límits, o fins i tot desapareixen.

Una sala d’un museu es pot veure com un espai sense ús, però també com un espai idoni per reflexionar, per aconseguir una introspecció.

Amb pocs recursos es pot fer una sala d’innovació amb 3 pantalles per fomentar l’actitud activa de l’estudiantat, que ha de relacionar forçosament el que es projecta en cada pantalla, en comptes de poder tenir una actitud passiva.

Per a tenir en compte la sostenibilitat als campus, cal tenir en compte set dimensions: la institucional, la social, l’ambiental, l’energètica, l’econòmica, l’educativa i cultural, l’arquitectònica, i la saludable i de benestar.

Hi ha quatre fases per la transformació dels espais universitaris. Per transformar un campus primer s’ha d’investigar, després aconseguir una bona participació de la comunitat, planificar l’actuació i finalment implementar-la. 

Cal tenir en compte la definició dels límits dels campus. Es poden implementar més espais d’aprenentatge en espais marginals, fora dels edificis, i fins i tot més enllà dels aparents límits del recinte universitari.

Biblioteca com un espai social, de dansa, com auditori, amb una cafeteria, amb part exterior on estar, amb vegetació. La biblioteca dona espai a la ciutat. L’objectiu és ser un fòrum romà.

És un edifici pensat per millorar la vida dels estudiants, que són les persones que faran possible el nostre futur.

Taula rodona: Tornar a la presencialitat després de la pandèmia: quins incentius donem?

El professorat decideix com impartir la seva matèria i té les 3 opcions per fer-ho, i cada opció va lligada a una tipologia d’espai diferent. Es pretenen aportar el millor de la docència virtual i presencial, amb un model híbrid que va lligat a la tipologia d’aules que utilitzen i a l’aposta per els flipped workshops.

Combinar un aprenentatge híbrid. Cal trobar un equilibri en un aprenentatge digital i el presencial, però no pensar en un canvi de paradigma (Pablo)

L’objectiu és motivar a l’estudiant: passa per un procés de comunicació.

Equips/grups multidisciplinaris d’estudiants com els de “generació espontània” que participen en projectes internacionals (Solar Decathlon, Formula student). S’hi produeix un aprenentatge no reglat. Com per exemple el repte de construir una casa sostenible on s’agrupen estudiants d’arquitectura, comunicació, enginyeria... Aconsegueix un aprenentatge transversal i de vida a través de projecte. El problema és que és un aprenentatge extracurricular, no reglat. (Débora)

El servei de biblioteques subvenciona un curs amb estudiants per treballar el mur. (Alise)

Primer hi ha el disseny de les assignatures i després es tria l’espai idoni. (Pablo)

Aconseguir que l’estudiant tingui un sentit de pertinença. Fomentar la interdisciplinarietat. Fomentar espai lliure on hi hagi interacció entre la comunitat universitària. La majoria del professorat marxa després de classe perquè el campus no els aporta res. Cal que es produeixi una identificació de la persona amb la institució. Hi ha 3 campus, als USA, que tenen tant sentiment de pertinença, que fins i tot tenen un cementiri on els Alumni desitgen ser enterrats. (Pablo)

Convertir les biblioteques en el cor de les universitats. (Dídac) És l’espai del saber i té una funció simbòlica que representa el coneixement. (Pablo) Espai on es creuen les diferents disciplines que conviuen juntes al mateix espai (Alice).

A Catalunya, a la Universitat anem a la cua, pel que fa a la reflexió relativa als espais docents. Des de les llars d’infants, Primària i Secundària han sabut revisar espais, obrir-se a la ciutat i incorporar noves metodologies lligades als espais. El món universitari encara té aquest repte. (Jordi Ros, Mar Carrió)

Els estudiants han de tenir il·lusió per aprendre, però el professorat també, i així ho han de transmetre. Cal il·lusionar al professorat. (Débora) 

En poc temps no comptaran per a res les titulacions, les empreses no volen títols sinó gent que sàpiga aplicar el coneixement i s’hagi format per a fer-ho. (Débora)

Final. Joan Gispets, vicerector de Política Universitària de la UPC

La fase de Galàxia que iniciem ara és una peregrinació pels campus, per promoure el debat sobre la millora de l’aprenentatge i la relació amb els espais. L’objectiu de la fase que s’inicia ara és la de co-dissenyar el procés d’aprenentatge i començar a pensar com els espais s’hi han d’adaptar.

Es preveuen sessions de treball de 2 h (obertes a la comunitat, participatives), i després reunions amb els equips directius, departaments i delegació d’estudiants.

Es vol mostrar un catàleg de metodologies docents i tot un seguit d’experiències inspiradores de la UPC.

Obrirà una convocatòria d’innovació docent diferent de les fetes anteriorment des de l’ICE. Hi haurà molt més pressupost i recursos. La convocatòria planteja que aquells centres interessats en replantejar l’organització d’algun grau es puguin presentar per tal de tenir recursos i acompanyament en aquesta tasca.

Jordi Ros, vicerector d'Arquitectura, Infraestructures i Territori de la UPC

La UPC s’explica a través de la història dels seus edificis. El vr. Ros explica que també s’engega una iniciativa de repensar els espais dels campus de la UPC fet per estudiants. A partir de gener es faran tallers d’estudiants d’Arquitectura i d’altres graus per repensar les aules, els espais actualment desaprofitats i així millorar els entorns d’aprenentatge.