Convocatòria Galàxia Aprenentatge 2024 de suport a projectes de transformació de la formació a la UPC

Que la UPC excel·leix en la formació tècnica dels seus titulats i titulades és un fet reconegut pels ocupadors, altres universitats on aquestes persones continuen els estudis i també per la societat en general. Malgrat això, de vegades, l’estudiantat no té clar perquè està estudiant algunes matèries (manca de contextualització), no veu la seva utilitat pel seu futur professional (manca de visió de la realitat de la professió), ni té la sensació de formar part de la comunitat (manca de sensació de pertinença). L’èxit acadèmic no s’ha d’entendre només com la superació dels estudis, sinó que també es defineix per una adquisició profunda de coneixements, l’assoliment d’habilitats i el desenvolupament de competències adequades per al seu futur com a professional de valor. L’estudiantat defineix el seu rol a la universitat i crea la seva visió com a professional per mitjà de la formació de la seva identitat i la seva maduració personal i professional, que es desenvolupa a través de la seva experiència mentre cursa els estudis.

No assolir aquesta identitat i sentiment de pertinença pot significar l’abandonament dels estudis, la manca d’integració a la comunitat (associacionisme, participació a les iniciatives alumni) o no fer el canvi de mentalitat d’estudiant a professional (més preocupació per aprovar que per aprendre i esdevenir un professional altament qualificat). Aquestes reflexions són el marc de la proposta presentada per la FIB, que contempla un pla d’acció basat en tres aspectes: el primer consisteix en alinear el contingut i l'organització de plans d’estudis d’acord a les necessitats professionals, contextualitzant les experiències d’aprenentatge. En segon lloc es preveu analitzar els canvis necessaris en les metodologies docents i en el sistema avaluador per fer una experiència motivadora i enriquidora; i, finalment, es proposaran iniciatives i eines orientades a millorar l’experiència de l’estudiantat (com ara una oficina de suport, la figura d’assistents personalitzats basats en Intel·ligència Artificial i la creació de microcredencials).

La proposta també preveu que el procés sigui totalment documentat per a la seva transferència i adaptació a altres centres docents.

El projecte PhyTracer vol utilitzar l’ensenyament de la física com a traçador de canvi en la docència a la UPC per millorar l'experiència d'aprenentatge de l’estudiantat i incentivar la seva participació activa a classe, reduint així l’absentisme. PhyTracer es proposa millorar també l'aprenentatge profund i, com a conseqüència, el rendiment acadèmic i, finalment, fomentar la recerca en docència a la UPC.

Dissenyat en tres fases, durant la primera està prevista una anàlisi en profunditat del perfil de l'estudiantat que comença els seus estudis a la UPC. S’estudiarà la correlació entre l’aprofitament de l’estudiantat en les assignatures de física de primer any (incloent el rendiment, la satisfacció, etc.), en tots els graus d'enginyeria dels centres docents de la UPC, així com variables com ara la nota d’accés, la procedència, etc. D’aquesta manera, se seleccionaran els indicadors generals i específics que serviran per avaluar l’impacte del projecte i de les accions aplicades. Addicionalment, es durà a terme un estudi de l'estat de l'art de la recerca en docència de la Física als graus d’enginyeria, de les tendències en metodologies innovadores aplicades i dels resultats obtinguts.

La segona fase del projecte consisteix en l'aplicació de les metodologies seleccionades a les assignatures de física de primer any de l’ETSEIB i l’EEBE. Els més de 1200 estudiants de nou ingrés es dividiran en grups de control, on no s'aplicarà cap canvi metodològic, i grups experimentals, sobre els quals s'aplicarà la nova metodologia docent. La fase final del projecte se centra en l'anàlisi dels resultats obtinguts i l’escalat de les metodologies exitoses de la proposta en altres grups de les assignatures i altres assignatures de física, així com la seva presentació en congressos de recerca en docència i en revistes especialitzades.

El projecte té com a objectiu la reorganització basada en mètodes d’aprenentatge actiu del Grau en Òptica i Optometria, que imparteix la Facultat d’Òptica i Optometria. Es proposa organitzar els primers cinc quadrimestres de la titulació amb un model d’aprenentatge basat en problemes, el sisè quadrimestre amb un model d’aprenentatge basat en projectes i la introducció del sisè al vuitè quadrimestre d’un portafoli de casos clínics, que permetrà potenciar al màxim el model basat en l’aprenentatge-servei. S’aconseguirà així una major integració i permeabilitat entre les assignatures.

A més es contemplen tres accions transversals: la creació d’un portafoli per a l’avaluació de les competències transversals, la redefinició del pla d’acció tutorial i canvis en els processos d’avaluació (criteris comuns de totes les assignatures, avaluació formativa). L’impacte previst implica que l’estudiantat adquireixi les competències, habilitats i coneixements de la titulació de manera més sòlida, profunda, transversal i duradora. Igualment, que adquireixi un sentit crític i científic i que sigui conscient que cal que continuï formant-se per fer un exercici professional responsable en el futur.

De la mateixa manera, s’espera un augment de la sensació de pertinença o identificació amb la professió per part de l’alumnat ja des de primer curs, i una reducció de l’absentisme, amb l’increment de valor de les classes i de les activitats presencials, així com una millora del rendiment acadèmic. En resum, la proposta busca aconseguir una millor satisfacció de l’estudiantat i del professorat, superar les limitacions actuals del grau i fer un salt qualitatiu important en la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge.

El projecte RESOLUT respon a la visió i missió de la UPC de formar professionals amb esperit crític i capacitat per treballar en equips interdisciplinaris i amb vocació de servei i compromís amb la construcció d’un món sostenible. La proposta s’articula al voltant del disseny d’un nou paradigma de les assignatures basades en projectes i reptes, imbricant-les molt més amb les necessitats del teixit social.

El nou disseny ha de permetre incloure de manera obligatòria per a tot l’estudiantat projectes amb perspectiva de servei plantejats per agents del tercer sector i que connectin els estudiants amb les necessitats de la societat. El projecte treballarà l’aprenentatge i la interacció entre estudiants de cursos superiors amb els primerencs per visibilitzar models i activitats en què els estudiants nous puguin emmirallar-se i incrementar així la motivació pels estudis, i promoure la competència de lideratge entre els estudiants. Finalment, augmentarà el nombre de projectes de caire interdisciplinari amb l’ambició d’arribar a la majoria d’estudiants.

La visió del projecte RESOLUT és aprofitar el potencial de les metodologies docents basades en reptes per incrementar la motivació, millorar l’aprenentatge dels estudiants, potenciar les seves capacitats i fomentar l’arrelament, especialment en els primers cursos, com a mecanisme per combatre l’abandonament i absentisme. Es preveu que els resultats del projecte transcendeixin a tota la UPC i que, per tant, tinguin un impacte d’ampli abast i a llarg termini.

L’ensenyament i l’aprenentatge de l’arquitectura es troben en un moment crucial amb l’arribada de noves eines de producció digital –com la intel·ligència artificial– i la necessitat d’una transició radical cap a un escenari de descarbonització i cohesió social, que fan necessari un canvi pedagògic. L’objectiu principal del projecte és la implementació de noves tecnologies avançades en el cor del sistema pedagògic.

La proposta se centra en transformar el model d'ensenyament i aprenentatge del Grau en Fonaments de l'Arquitectura –que serà vigent el setembre de 2025 a l’ETSAV– per a adaptar-se a les necessitats que la societat li demana a l’arquitectura. Es pretén integrar aquestes eines per a capgirar la manera d’abordar la crisi climàtica i territorial, des de la intel·ligència artificial i la fabricació i modelat digitals. Això promou un aprenentatge basat en l’experiència, la pràctica i el prototipatge, preparant l’estudiantat per als desafiaments immediats, amb un enfocament sostenible i socialment responsable.

El pla de treball es divideix en tres fases: la primera inclou la contractació de talent predoctoral i la formació del professorat en noves tecnologies, d’acord amb llurs camps d’expertesa. La segona fase se centra en l’anàlisi i diagnosi del programa d’estudis actual, monitoratge de proves pilot i debat sobre la integració de les competències digitals. La tercera fase consisteix en la implementació definitiva d’aquests coneixements en la docència del nou pla d’estudis, reestructurant matèries per a fomentar la transversalitat del coneixement i la integració de tecnologies digitals en els camps propis de l’arquitectura.

Aquesta proposta s’emmarca dins de la necessitat de poder incorporar les tecnologies creatives a diferents assignatures dels graus del CITM, incloent estudiantat de diferents disciplines o bé amb interessos de desenvolupament professional molt diferenciats. El context dels tres graus del CITM −Disseny Digital i Tecnologies Multimèdia, Disseny, Animació i Art Digital i Disseny i Desenvolupament de Videojocs−, on la programació creativa s’apropa en molts casos a l’àmbit creatiu i artístic, presenta nous reptes i noves oportunitats docents per revisar metodològicament mètodes més propers als àmbits d’enginyeria.

L’aprenentatge modular de programació creativa presenta un model pedagògic què pot acollir estudiantat amb coneixements previs amb un rang molt ampli: des de principiant fins a expert pel que fa a coneixement de programació. Aquesta metodologia arrenca en el curs 2023-2024 dins de l’assignatura optativa d’Art generatiu amb processing, que acull participants dels tres graus del CITM. Aquest pilot es presenta com una resposta a la necessitat de poder oferir coneixement de tecnologies creatives amb un estudiantat divers. Alhora, s’aposta per la internacionalització docent per poder validar, expandir l’enfoc pedagògic amb la col·laboració d’altres universitats i equips docents interessats en la metodologia, i transferir els coneixements amb altres cossos docents multidisciplinaris.

La prova pilot presenta un canvi de paradigma en la introducció de les tecnologies creatives a aules amb diversitat de perfils d’estudiantat, i el prepara, alhora, amb competències clau per a diferents sortides laborals a la indústria i per a futures etapes educatives (màster i doctorat).

El projecte LESIE vol transformar l’experiència i l’aprenentatge de l’estudiantat que cursa estudis d’Enginyeria Industrial a l’ETSEIB, tant de grau com de màster. Es tracta d’estudis amb un gran nombre d’estudiants i amb poques activitats experiencials a l’aula, fets que han donat lloc a un elevat nivell d’absentisme estudiantil.

LESIE vol trencar amb aquesta inèrcia aprofitant les oportunitats que representen la posada en marxa del Programa Acadèmic de Recorregut Successiu PARS-Enginyeria Industrial i la reverificació del Màster Universitari en Enginyeria Industrial (MUEI). Amb aquesta reverificació s’ha plantejat la introducció d’un 50% de pràctiques en el bloc obligatori, deixant llibertat a les especialitats per crear el seu propi model docent. En paral·lel, el PARS- Enginyeria Industrial obre la porta a buscar una coherència en les experiències viscudes per l’estudiantat, entre el grau i el màster. És aquí on entra LESIE, que busca la transformació dels estudis per adaptar-nos a les necessitats de la societat.

LESIE vol que l’estudiantat experimenti durant l’aprenentatge del PARS-Enginyeria Industrial principis de sostenibilitat i compromís social mitjançant projectes interdisciplinaris al voltant dels reptes d’energia i aigua, i contextualitzats en les diverses problemàtiques Nord i Sud. En paral·lel, el projecte vol ajudar a aquelles especialitats del nou màster que es comprometin a fer transformacions significatives en el seu model docent. S’han identificat 7 de les 12 especialitats que faran canvis significatius, 4 d’elles actuaran com a motors i multiplicadors per a la resta.

Els resultats de LESIE van més enllà de l’ETSEIB i inclouen accions a les escoles de primària i secundària per promoure el canvi d’estereotips de la professió, així com accions de difusió a altres centres de la UPC i altres universitats per compartir experiències i actuar com a referents. Les actuacions de LESIE serviran igualment per crear un nou marc sostenible en el temps i alineat amb els eixos estratègics de l’escola.

Des de la seva introducció, l'eina d'aprenentatge de la programació Jutge.org (el Jutge) ha revolucionat la docència de la programació al Departament de Ciències de la Computació de la UPC. Actualment, el Jutge ocupa un lloc central en moltes de les assignatures impartides pel departament. D’una banda, el Jutge guia el procés d'aprenentatge dels estudiants amb llistes d'exercicis d'avaluació automàtica, proporcionant una retroacció immediata que els permet conèixer el seu nivell d'assoliment i identificar on han de posar el focus per continuar progressant. Per una altra, el Jutge allibera una quantitat de temps enorme al professorat que l’utilitza, ja que automatitza la correcció i dóna mesures precises i objectives de les competències dels estudiants, que ajuden als docents a fer l’avaluació.

Tot i els seus avantatges, actualment un curs basat en el Jutge presenta encara poca flexibilitat pel que fa a la metodologia docent. El projecte presentat a Galàxia proposa adaptar el Jutge per anar més enllà de l’aprenentatge mitjançant la resolució de problemes i donar suport a mètodes docents d'efectivitat reconeguda, com el treball cooperatiu, l'aprenentatge orientat a projectes, l'avaluació mútua, l'aprenentatge autodirigit i la gamificació. Alhora, aquest projecte també busca aplicar aquestes noves funcionalitats en les assignatures de programació impartides pel departament i avaluar-ne el seu èxit.

La proposa s’emmarca en el procés de revisió per llançar una nova edició del Grau en Estadística UPC-UB per al curs 2025-2026. A més de l'actualització del contingut, s'està reavaluant la coordinació entre les assignatures, especialment crítica ja que el professorat prové de diferents departaments de les dues universitats. Finalment, una revisió de la metodologia docent és crucial per al futur de la titulació i constitueix el nucli de la proposta de transformació docent. L'objectiu és la creació d’uns casos pràctics transversals que cobreixin material de totes les assignatures d’un mateix any acadèmic. La idea és que el treball dels estudiants per la seva resolució estigui integrat en les diferents assignatures i, per tant, que sigui una part rellevant de la seva docència i avaluació. La proposta preveu quatre casos: Visualització de la Informació, Biologia, Indústria i Economia.

Aquest enfocament docent respon a la necessitat d'integrar coneixements i habilitats de manera global, fomentant una comprensió més profunda i una aplicació pràctica en diversos contextos. Per poder implementar aquests casos pràctics transversals serà necessària la col·laboració de professorat de diverses assignatures: seran "l'excusa" i la motivació per iniciar i mantenir una col·laboració interdisciplinària. La proposta preveu que el fet que cada any acadèmic tingui unes "històries" que es resolen en diferents assignatures generi implicació i compromís per part de l’estudiantat.

La iniciativa també busca reforçar la cohesió del currículum i promoure una experiència educativa més integrada i significativa per als estudiants. Alinear els casos pràctics amb els objectius d'aprenentatge i competències clau i aplicar-los en una progressió natural i coherent al llarg dels cursos prepararà els estudiants de manera més efectiva per als reptes del món laboral actual.

L'objectiu del projecte és reforçar la fase inicial de les titulacions de grau per tal de millorar el rendiment acadèmic dels graus de l'ESEIAAT i, paral·lelament, realitzar un canvi metodològic d'una titulació, com a prova pilot/cas d'estudi de prolongació de la fase inicial, en el grau en Enginyeria Elèctrica, un dels més demandats per les empreses.

L’enfoc de la proposta aborda dos aspectes principals: d'una banda, la fase inicial de tots els graus impartits al centre i, d'altra banda, el disseny i implantació d'una transformació metodològica en el grau en Enginyeria Elèctrica que potenciï l'aprenentatge, millori l’experiència docent i satisfacció de l'alumnat, i millori el rendiment general del grau.

En la fase inicial s'implementarà un pla de treball amb sessions presencials per a l’estudiantat de nou accés (personalitzat per a cada grau) on s'englobin les tutoritzacions/mentoritzacions, així com formacions específiques i el desenvolupament en grup de reptes d’empresa. L’objectiu és reduir el nombre de persones no aptes de les fases inicials, a partir d’un acompanyament més intens en els estudis de primer curs, augmentant la motivació i el compromís de l’estudiantat envers els estudis (major engagement). Per això el projecte preveu formar els tutors/es i mentors/es per desenvolupar la seva tasca eficientment.

En el segon objectiu, canvi metodològic en el grau, es dissenyaran i es posaran en pràctica propostes que afectaran tant a la metodologia d'ensenyament/aprenentatge, al sistema d'avaluació i als mecanismes de seguiment i gestió de l'aprenentatge autònom de l'estudiant. Tot això acompanyat d'un feedback adequat, proporcionat amb assistència presencial i virtual, de forma ràpida i contínua. Per últim, s’obrirà la possibilitat que totes les assignatures de l‘ESEIAAT puguin introduir nous reptes en les classes pràctiques, proposats per entitats externes a la UPC (empreses, institucions i entitats públiques, associacions professionals, etc.).

En plena era de la digitalització, la iniciativa consisteix a posar en marxa una Biblioteca de Materials (materioteca) dins de l’actual biblioteca universitària de l’ETSAV, a fi de vincular l'experiència analògica i el coneixement digital en l’àmbit dels materials emprats en la construcció de l’arquitectura. La proposta pretén constituir una col·lecció física de mostres de materials d’edificació. Cada mostra té associada, a través d’un codi QR, una guia digital amb tots els continguts accessibles des de Bibliotècnica.

L’ús d’aquest format combinat, presencial i en línia, ha de permetre crear un entorn d’aprenentatge més flexible i personalitzat que sumés les potencialitats de l’analògic i del digital. Per tal de desenvolupar adequadament aquest projecte cal incrementar l’ús intensiu de les tecnologies educatives, especialment la realitat virtual i augmentada, així com la potencialitat del treball cooperatiu.

Les mostres de materials són recopilades pels estudiants, que les classifiquen, fotografien i censen d’acord amb una taxonomia en evolució. El serveis bibliotecaris de l’ETSAV introdueixen la referència de les mostres ja censades a Bibliotècnia UPC, dins la col·lecció Realia. Posteriorment, les successives cohorts quadrimestrals d’estudiants apadrinen personalment aquestes mostres i generen per a cadascuna d’elles, en règim col·laboratiu, la corresponent guia digital a partir dels continguts disponibles a Bibliotècnia UPC: llibres, imatges, articles, congressos, obres d’arquitectura, vídeos, patents, etc.

La materioteca BIBLIOMAT pot esdevenir, així, una col·lecció més de la biblioteca de l’ETSAV i les mostres de materials poden ser accessibles per a l’estudiantat i el professorat. Les mostres poden ser un recurs d’autoaprenentatge i també un recurs a les aules dels tallers d’arquitectura. El marc d’implantació del projecte és l’àrea d’Arquitectura, Edificació i Urbanisme on hi conflueixen actualment l’ETSAV, l’ETSAB i l’EPSEB.

Per tal d’afavorir la motivació i participació de l’estudiantat, millorar els resultats acadèmics, integrar coneixements, i reduir l’absentisme, l’EPSEM es planteja potenciar l’ús de metodologies docents actives (com l’aprenentatge basat en problemes, casos d’estudi, i aprenentatge col·laboratiu). També es planteja enriquir la coordinació entre assignatures, incentivar la resolució de problemes reals, millorar el seguiment i l’avaluació dels aprenentatges i competències assolides, i reformular el paper dels tutors/es, entre altres.

Inicialment, participarien en el projecte la fase comuna dels graus industrials, les especialitats d’electrònica, química i recursos minerals, el grau TIC i el màster MERIT (vinculat al grau TIC), amb grups classe de dimensions adequades per treballar aquestes metodologies. Més endavant es podria exportar a la resta d’estudis.

Els nous espais i laboratoris de la Fàbrica Nova, ara en projecte, facilitaran l’ús de metodologies docents actives i el contacte amb la societat i empreses. Aquest projecte, orientat a atraure i formar talent, ha de servir per millorar la formació dels enginyers i enginyeres del futur i per posicionar l’EPSEM com un campus de 4a generació. La proposta planteja diferents objectius a curt i a mitjà terminis i accions orientades a millorar l’assoliment de les competències clau en l’estudiantat, millorar la motivació, la satisfacció i el compromís amb l’aprenentatge, així com l’aprenentatge i els resultats acadèmics; reduir l’absentisme i l’abandonament, i introduir noves tecnologies en la docència.

El projecte consisteix a transformar el grau en Nàutica i Transport Marítim (GNTM), tant a nivell de continguts i estructura del pla d’estudis com a nivell de metodologia docent, com a primer pas en la revisió integral de les titulacions de grau de l’FNB. Es preveu incorporar nous continguts, com ara els vaixells autònoms i la logística, i el nou pla d’estudis s’estructurarà seguint un fil conductor que connecti les diferents assignatures del grau. S’estudiarà el reconeixement de microcredencials per als certificats d’especialitat marítima.

Pel que fa a la metodologia, es potenciarà el vessant pràctic del grau i les activitats d’aprenentatge actiu i col·laboratiu. S’incrementarà el nombre de continguts impartits amb simuladors i les activitats nàutiques (sortides amb els vaixells de la Facultat, experiències de supervivència, regates). S’implementarà una ‘Setmana fora de l’Aula’ quadrimestral on cada curs realitzarà una activitat específica (visites, xerrades, hackathons, exercicis de simulació...) i s’explorarà l’ús de la realitat virtual i augmentada per fer pràctiques en determinades assignatures.

Es reforçarà la formació integral de l’estudiant no només amb l’adopció de metodologies col·laboratives i amb perspectiva de gènere a l’aula sinó també amb la realització de tallers específics de l’àmbit, generalistes i amb altres activitats. Amb aquests canvis, es preveu sol·licitar una modificació o reverificació del grau.

La proposta presentada està centrada en l’oportunitat que representa la posada en marxa el grau en Enginyeria Elèctrica i Sistemes Ferroviaris el curs 2024-2025. La implantació d’aquests estudis únics a l’estat espanyol suposarà una transformació del pla d’estudis actuals, que permetrà fer un replantejament dels mètodes i enfocaments pedagògics, orientant els estudis cap a la pràctica, l’aprenentatge significatiu, la connexió amb la indústria i la internacionalització.

Amb aquest nou grau, l’EPSEVG vol convertir-se en referent de la formació en enginyeria elèctrica i ferroviària, i així dotar el campus de Vilanova i la Geltrú d’una identitat singular, fomentant la connexió amb el territori i una forta dimensió internacional.

En el marc del 50è aniversari de l’Escola de Camins, s’ha proposat aquest projecte que vol esdevenir un llegat sòlid per al futur del centre i, al mateix temps, donar continuïtat a altres iniciatives anteriors per millorar el rendiment de l’estudiantat. Ara, el repte també és fer front a un creixent absentisme tot posant en valor la presencialitat i les metodologies basades en el learning by doing. CAMINS 50+ crearà nous espais d’aprenentatge i materials docents versàtils, que afavoreixen un aprenentatge presencial, actiu i significatiu, aprofitant el potencial que té l’Escola en recerca i el contacte permanent amb els professionals del sector. La proposta contempla crear l’espai Camins Connected, per dur a terme activitats com l’estudi de casos o reptes plantejats a l’estudiantat de grau per les empreses i administracions.

El nou espai, concebut com un referent de la relació de l’Escola amb el sector empresarial, permetrà combinar el treball d’un grup gran i també de grups reduïts de manera àgil. Es preveu editar una guia que reculli els reptes (Camins Challenges) plantejats en les titulacions de grau al llarg dels 4 anys d’estudis.

A mitjà termini, el projecte preveu disposar de laboratoris docents per a les diferents disciplines impartides en les titulacions de grau (Enginyeria Civil, Ambiental, i Ciències i Tecnologies del Mar), juntament amb un manual de pràctiques de laboratori (Camins Labs) per a cada titulació. Les activitats seran avaluables i donaran resposta a les competències transversals de comunicació i habilitats interpersonals, innovació i emprenedoria, ètica i compromís social, entre d’altres.

RevCEM pretén un redisseny integral de les metodologies docents que s’apliquen en el grau d’Enginyeria de Materials basat en una estratègia coordinada de les diferents assignatures. Un enfocament integral on l’estudiant tingui un aprenentatge participatiu i complet, estructurat en objectius com ara la millora de la coordinació entre assignatures bàsiques i d’especialitat, el foment de la multidisciplinarietat, el disseny d’activitats d’aprenentatge comunes que afavoreixin la difusió dels estudis i la millora del pla d’acció tutorial.

RevCEM vol, així, incidir sobre la nota de tall, les taxes de graduació, l’abandonament inicial i sobre la satisfacció de l’estudiantat. Per això, contempla una revisió de la metodologia docent de les assignatures: modificant i redissenyant els objectius d’aprenentatge a través de noves metodologies docents. Així es planteja un disseny i desenvolupament del pla d’aprenentatge basat en projectes i reptes, que permetin integrar objectius d’aprenentatge de les diferents assignatures.

Una tutorització més efectiva de l’estudiant i el foment dels treballs final de grau (TFGs) interdisciplinars i co-tutoritzats entre el professorat dels diferents departaments de la UPC, són altres accions previstes en el la proposta que preveu organitzar la “Setmana dels Materials”, que serà comuna a tots els cursos i que facilitarà la interacció entre estudiantat, empreses i grups de recerca a través de col·loquis i visites, entre altres activitats.

AEROSATCOM és una proposta formativa que s’emmarca tant la posada en marxa del nou grau d’Enginyeria de Satèl·lits com en la necessitat de repensar el paper dels laboratoris docents de l’EETAC. A més, la iniciativa CDIO (Conceive Design Implement Operate) obliga a crear espais de creació i experimentació multidisciplinaris, que permetin el desenvolupament d’un sistema, producte o servei holísticament i és en aquest marc on la metodologia docent i el cicle de vida dels projectes esdevenen indissolubles.

AEROSATCOM proposa la creació d’un laboratori multidisciplinari que combini les tecnologies de l’espai, mecànica, electrònica, sistemes de telecomunicació, de dades, telemàtica i d’arquitectura de computadors, i que creï un espai transversal on desenvolupar els projectes CDIO amb metodologies d’aprenentatge dinàmiques.

La proposta també preveu la creació d’una comissió que definirà la metodologia docent, coordinarà la creació dels continguts docents i els acoblarà amb el recursos del laboratori, així com un mecanisme de gestió i operació de l’equipament.

El projecte, que també considera obrir el laboratori i els seus equips a les empreses i a l’administració, preveu igualment com transferir aquest nou canvi de model d’aprenentatge a la resta de titulacions de l’EETAC: Aeronavegació, Sistemes de Telecomunicació i Telemàtica.

La Secció ETSAB del Departament de Representació Arquitectònica va iniciar el curs 2022-2023 un procés per a la reformulació de les sis assignatures obligatòries que imparteix de 1r a 4t curs del Grau d’Arquitectura. Aquesta iniciativa volia donar resposta a les necessitats generades en els canvis de l’estructura departamental, així com a noves oportunitats, com ara la incorporació de noves tecnologies educatives, la renovació del professorat, la interconnexió entre matèries i els reptes per millorar l’aprenentatge de l’estudiantat.

El procés encetat va incorporar la impartició d’un curs per al professorat del Departament organitzat amb la col·laboració de l’ICE aquest 2024, que està en la base de la proposta presentada a la convocatòria de Galàxia Aprenentatge i del seu pla d’actuació per establir les estratègies i noves metodologies d’aprenentatge basat en projectes.

El projecte de reformulació de les assignatures es fonamenta en el concepte Recerca-Acció, que permet, per una banda, una definició inicial clara i concreta dels objectius a assolir i de les etapes per obtenir-los, així com una revisió sistemàtica i permanent al final de cada nivell per introduir les modificacions i ajustos necessaris a les següents etapes.

Operativament, el projecte permetrà una revisió profunda i una reformulació dels programes de les assignatures que imparteix del Departament de Representació Arquitectònica de l’ETSAB.

La proposta presentada està dirigida a posar les bases per a la creació d’un Màster Universitari en Estudis Avançats en Disseny Computacional i Fabricació Digital Aplicada a l'Arquitectura, Enginyeria i Construcció (MB-AEC-DFab). Impartit en anglès i amb un enfocament transversal, el programa es basa en el disseny, l’anàlisi i la construcció d’una peça arquitectònica innovadora resultat de la recerca conjunta de l’estudiantat.

La proposta presentada a la convocatòria de Galàxia Aprenentatge també contempla la col·laboració estreta entre almenys cinc departaments i cinc escoles en el disseny, l’anàlisi i la construcció d’un pavelló experimental. Aquesta iniciativa metodològica combina estratègies creatives, docents i industrials, que permetran a l’estudiant passar d’idees abstractes a processos tecnològics i manuals: des de la idea inicial fins a la fabricació a escala real.

Pel que fa al programa del màster, la fabricació digital, associada a processos de disseny computacional i paramètric, i l’ús de nous materials i sistemes constructius sostenibles, defineixen els seus eixos bàsics.

La proposta presentada, que dedica una atenció especial a la formació del professorat amb l’objectiu de tenir un impacte més enllà del màster, preveu trencar les barreres entre disciplines, promovent la integració de l’arquitectura, l’enginyeria civil i la construcció. Igualment incrementa metodologies d’aprenentatge actiu, participatiu i col·laboratiu i potencia la resolució de reptes reals i futurs, tot promovent una connexió més gran dels aprenentatges amb la societat. En aquesta línia, precisament, destaca el fet que les assignatures i recerques del màster girin a l’entorn d’un projecte situat en el context real de la ciutat de Barcelona.

El projecte presentat vol potenciar les classes teòriques fora de les aules tradicionals i dotar els actuals camps de pràctiques de l'EEABB al Campus del Baix Llobregat, a Castelldefels, de les instal·lacions que permetin fer una aula a l'aire lliure, amb docència teòrica i les pràctiques que actualment ja es fan, com a eina per millorar el rendiment de l’estudiantat. Així es proposa construir una estructura tipus pèrgola, situada al costat de la caseta d’eines que actualment hi ha als camps i que, amb el temps, es podria cobrir amb vegetació, de manera que quedaria més ben integrada. Seria un espai menys estructurat per fomentar la creativitat i la generació d’idees que potenciïn la motivació i la implicació de l’estudiantat.

La proposta inclou crear una planta de compostatge de 120 m2, la qual cosa permetria tancar el cicle dels residus orgànics generats en els camps i en el campus (per un campus verd), i instal·lar una unitat de cultiu fora sòl: cultius en substrat amb instal·lació de reg localitzat amb fertirrigació. Igualment, es planteja la sensorització dels camps de pràctiques.

Aquesta reorganització de la docència implica potenciar la resolució de casos reals, per augmentar la necessitat de fer activitats presencials dels estudiants, individuals i en grup, que permeti un aprenentatge molt més actiu, participatiu i col·laboratiu i incentivar la seva assistència. A més, permetria la coordinació vertical i horitzontal de continguts de diverses assignatures, principalment del grau en Enginyeria de Ciències Agronòmiques.

La proposta cerca motivar el coneixement i l'ús d'un model d'assistència virtual capaç de generar respostes coherents sobre el contingut teòric de l'assignatura d'Expressió Gràfica. Es tracta de reforçar el model de classe invertida introduint un chatbot conversacional que ajudi l’estudiantat a preparar la teoria del curs. Per tant, consisteix a ampliar l'entrenament d'un chatbot conversacional en dos sentits: revisar els temes en unitats didàctiques renovades adaptades a la funcionalitat de l'eina i fer-ne difusió amb l’objectiu d’incrementar l'ús del chatbot.

Això implica preparar una base de dades que contingui una àmplia varietat de preguntes i respostes precises, així com la confirmació del model de llenguatge adequat per al tipus d'assistent en prova. Es donarà continuïtat a l'entrenament i la millora, es mantindrà l'ús d'algoritmes d'aprenentatge automàtic per ajustar els paràmetres del model en funció de les dades proporcionades i es farà èmfasi en la motivació sobre l'ús de l'eina difonent-ne els avantatges sobre l'efectivitat del rendiment de l'estudiantat.

L'atenció sobre l'estímul a la pràctica i l’ús habitual de l'eina obren una via per incentivar models, mètodes i estratègies personalitzades que s'adeqüin a la didàctica de cada matèria i a incrementar l'ús de tecnologies educatives que impliquin la integració de diferents visions facilitant espais de col·laboració virtual.

El projecte proposat a la convocatòria vol desenvolupar i implementar metodologies d'ensenyament per promoure l'ús crític d'eines d'intel·ligència artificial (IA) generativa en el context de l'educació universitària. És a dir, analitzar, avaluar i, com a resultat del projecte, incorporar en els plans d’estudis a través d’assignatures i altres espais curriculars, les noves eines de la IA, de forma transversal, als diferents graus del CITM. A través de la col·laboració entre professorat, gestors i estudiantat, es buscarà crear un entorn d'aprenentatge innovador i interdisciplinari que permeti als estudiants adquirir competències tècniques, ètiques i crítiques en l'ús d'aquestes tecnologies emergents. El projecte presentat, que preveu la col·laboració amb empreses de l’àmbit audiovisual, preveu resultats escalables i transferibles a altres centres docents.