Aprenentatge basat en reptes

L'aprenentatge basat en reptes o challenge based learning (CBL) és una metodologia basada en la resolució de reptes del món real. Així doncs, es tracta d'organitzar els aprenentatges d'una o diverses assignatures al voltant d’un repte extern real. Els estudiants i les estudiants treballen en equips en col·laboració amb empreses i/o membres de la comunitat per resoldre un problema concret del territori, i exploren possibles opcions de millora, proposen solucions, les posen en pràctica i les avaluen. A diferència del projecte de desenvolupament d’un producte, el repte en CBL ha de ser força obert i ha de fer èmfasi en l’impacte social. Els equips han d’identificar necessitats concretes dins de l’àmbit del repte mitjançant la interacció amb experts externs i amb usuaris finals i triar-ne una de manera raonada. Després han d’idear diverses solucions conceptuals i triar-ne una a partir del feedback que han obtingut en mostrar-ne representacions o prototipus ràpids a usuaris, i, finalment, desenvolupar un prototip de prova de concepte. A causa del temps que es necessita per desenvolupar les fases anteriors, aquest prototip acostuma a ser més lleuger que el que s’obté en la modalitat de projecte de desenvolupament de producte. També es desenvolupa un model de negoci i es fa l’anàlisi de sostenibilitat i d’aspectes ètics. Els resultats de l’aprenentatge són més de l’àmbit de la innovació que no pas de la tecnologia. S’acostuma a treballar amb equips multidisciplinaris i cada membre aporta els coneixements i l’experiència propis en l'anàlisi del repte i la formulació de la proposta final. El docent ha de tenir més expertesa en la metodologia que en el tema que es tracta i exerceix el rol de facilitador de l’equip i de punt de connexió entre els estudiants i les estudiants i l'entitat que proporciona el repte que s‘ha de resoldre, que pot ser una empresa privada, una institució pública, una ONG o qualsevol entitat que tingui una forta vinculació amb el territori.

REQUERIMENTS D’ESPAI:

Aula gran, flexible i versàtil, amb taules modulars mòbils on puguin treballar diferents grups d'estudiants simultàniament, hi puguin connectar els ordinadors i facilitin que el docent pugui arribar a tots els grups, i que hi hagi un bon disseny acústic per evitar un soroll excessiu. Els grups passen una bona part del temps parlant entre ells. Caldrien plafons de tipus Velleda a les parets per representar-hi idees i afavorir la discussió. És molt útil disposar d’aules o espais petits auxiliars per fer tutories grupals, que és bo que siguin amb més d’un professor supervisor o professora supervisora. Això requereix més recursos de professorat, tot i que les tutories es fan mentre la resta d’estudiants treballen en grup. També és necessari l’accés a un espai per a la realització de prototipus senzills i, depenent de la tecnologia de la solució, a un laboratori de tipus electrònic o electromecànic o a un espai de fabricació tipus fablab.

NOMBRE D’ESTUDIANTS PER GRUP:

Els equips en CBL no són gaire grans, de 4-6 estudiants. Si són interdisciplinaris, 2 estudiants per disciplina. L’avantatge de la interdisciplinarietat és que aportin visions diferents a l’hora d’identificar les necessitats i generar idees. A la fase final, de prototipatge, sí que aporten les competències específiques pròpies.

ALTRES REQUERIMENTS:

Una part important del CBL és la interacció amb agents externs. Per gestionar-la, els estudiants i les estudiants hi han d’esmerçar temps. Una opció és fer les sessions de treball cada dues setmanes per donar temps a organitzar reunions i fer entrevistes. 

DURADA DE LES SESSIONS:

És molt útil poder disposar de sessions llargues de 3-4 h, en què la major part del temps és de treball en equip. Es donen normalment píndoles sobre metodologia durant mitja hora com a màxim i els estudiants i les estudiants fan presentacions curtes (5 min) de l’estat del projecte i sessions de tutoria equip per equip.

FACILITADORS TECNOLÒGICS:

Eines de treball col·laboratiu.